Max i Comelade a la república ideal

Sempre és una bona idea arribar-se fins a Ceret, però aquests dies encara resulta més interessant. El Museu d'Art Modern de la capital del Vallespir acull, fins el proper 22 de març, l'exposició Rocanrolorama, un recorregut que aporta una visió de Pascal Comelade complementària a l'estrictament musical. Mitjançant portades de discos, cartells i il·lustracions paral·leles a la seva producció sonora, Rocanrolorama mostra 25 anys de col·laboracions de Comelade amb pintors i dibuixants de còmic.

Entre els no-músics que han acompanyat Comelade en les seves aventures artístiques, hi trobem gent com Robert Combas, Carlos Pazos, Perejaume, Zush... També el barceloní Francesc Capdevila, més conegut pel nom de Max. Nascut el 1956, Max és autor d'historietes i il·lustrador, amb una vintena llarga d'àlbums de còmic publicats. Àlbums com Lo Piano Vermell, editat juntament amb el disc en directe de Pascal Comelade El Steinway a la Guillotina.

Llegir més...

Maderita mola (molt)

Feia temps que no tenia noticies de Julio Bustamante, un dels músics més interessants del País Valencià. A la dècada de 1970, va ser un dels fundadors del rock mediterrani, juntament amb Pep Larguarda i Remigi Palmero. Des de l'any 1981, ha publicat deu discos en solitari, tant en català com en castellà, entre ells Ciutat Magnètica (1992) i Entusiastas (1998). Feia temps que no sabia coses d'ell, dic, fins que fa alguns dies el vaig retorbar a l'Auditori de Barcelona, integrat en un nou grup: Maderita. Va ser tota una sorpresa (els Maderita eren a l'escenari fent de teloners d'un artista bastant menys interessant que ells), i un plaer tan gran com el que experimento cada vegada que escolto el disc que acaben de publicar: Vivir para Creer.

Llegir més...

Phil Spector i les Belles Arts

Aquesta fotografia procedeix dels arxius del Departament de Policia de Los Angeles. És la grotesca imatge del productor discogràfic Phil Spector, que actualment viu en un centre de penitenciari de Corcoran, Califòrnia. El maig de l'any passat, i després de dos judicis, Phil Spector va ser sentenciat a 19 anys de presó per l'assassinat de l'actriu Lana Clarkson, perpetrat el 2003. Qui sap si la garjola serà l'última casa on visqui el nostre protagonista, atès que va néixer el 1939 i, segons indica la sentència, no tindrà dret a sol·licitar la llibertat condicional fins que tingui 88 anys.

Associat entre molts altres a les Ronettes i als Beatles, a Ike & Tina Turner o als Ramones, Spector és un dels grans productors que ha donat la música pop. A la dècada de 1960, va inventar l'anomenat Wall Of Sound, una revolucionària tècnica de producció que va triomfar a les ràdios d'ona mitjana amb el seu so dens, reverberant, i una mica wagnerià. Anys brillants recollits a Back to Mono (1958-1969), una esplèndida caixa de vuit discos editada el 1991. El seu últim treball data de 2003, quan va coproduir el segon disc de la banda de rock anglesa Starsailor.

Llegir més...

Bob Dylan vist per Ben Sidran

L'obra de Bob Dylan ha estat objecte d'una quantitat de revisions increïble. El web Dylancover.com té registrades a la seva base de dades més de 28.000 versions de les cançons de l'influent cantautor. Entre elles hi ha la cèlebre relectura del tema Mr. Tambourine Man que el grup californià The Byrds va enregistrar l'any 1965. Figures com Elvis Presley, Jimi Hendrix o The Rolling Stones, també formen part de la llista d'artistes que en algun moment han volgut fer seves les cançons de Bob Dylan. L'últim (o el penúltim) en afegir-se a aquest extens club de versionadors, ha estat el cantant i pianista Ben Sidran, que en el seu últim àlbum, Dylan Different, ofereix una particular visió jazzística del repertori del trobador de Minnesota.

Llegir més...